Les coses

Una colla que recorrerà les escoles per a parlar amb els xiquets sobre el reciclatge, que prenguen consciència sobre el problema de la generació de residus i aprenguen el que poden fer pel medi ambient en el seu dia a dia.
Veus? Sona increïble. I ho és.

Nicolata

Nicolata

Nicolata és una llanda de refresc que va nàixer al sud d’Itàlia. Allà la va comprar Milena, una estudiant de Medicina que necessitava energia extra per a no adormir-se mentre estudiava. Quan es va acabar el refresc, Milena la va tirar en un parc, però no es podia imaginar la quantitat de vides que li quedaven a Nicolata.

 

Vidrella

Vidrella

És molt transparent i la més clara de tots. Pareix fràgil, però quan les coses es compliquen demostra una gran fortalesa. És un poc mística i espiritual, conseqüència del seu ric món interior. Va trobar el Senyor Tap i tots els altres després d’un llarg i mogut viatge pel Mediterrani, quan després d’una festa la van tirar al mar.

Senyor Tap

Senyor Tap

Senyor Tap va estar casat amb una botella de plàstic, amb qui va viure durant mesos en un fred lineal de supermercat, fins que una família se’ls va endur. Amb ells van disfrutar d’un bon dinar familiar, on Senyor Tap s’ho va passar en gran. Però en acabar el dinar, el van tirar.

Anneta Pometa

Anneta Pometa

La història d’Anneta Pometa comença un dia de pícnic. Allà s’ho va passar molt bé. Era un dia molt assolellat, els xiquets jugaven i els majors parlaven entre ells i reien. Sí, va ser un dia de pícnic fantàstic, fins que va començar a fer-se fosc. En eixe moment, en comptes de ser depositada en la paperera amb els seus amics Platanet i Tomaqueta, a Anneta Pometa la van deixar oblidada en la gespa d’aquell parc.

Cara Cartó

Cara Cartó

És un poquet rotllo. És el més seriós de tots i sempre veu els problemes abans que ningú. Va viure durant un mes llarg al bany d’un professor i, al seu costat, va llegir molt. Però quan el seu paper es va acabar, el van abandonar al fem al costat de molts altres residus, com vidres o plàstics.

Alumínic

Alumínic

Va viure molt de temps amb Xavier en la seua motxilla; era l’encarregat de protegir el seu esmorzar. I els dos van ser inseparables fins que va sonar el timbre del pati. Xavier va agafar l’entrepà, es va posar a jugar amb els amics i va tirar Alumínic a terra. Va ser allí, envoltat de molts altres papers d’alumini, quan es va adonar que havia de fer alguna cosa.

DESCARREGA'T L'APP
LA VIDA DE LES COSES

Ja has estat en la nostra Reciclasse? No patisques, la història continua! Descarrega’t l’app La Vida de les Coses i seguix aprenent amb els nostres personatges.